- Châteauneuf-du-Pape és una paraula que simbolitza la garnatxa per excel·lència: com explica aquesta relació especial?
Minoritària abans de la crisi de la fil·loxera, la garnatxa, en els seus tres colors, és ara la varietat majoritària a la denominació Châteauneuf-du-Pape. La columna vertebral dels nostres vins, els estructura, els embolica i els dóna una elegància incomparable.
Si els últims quaranta anys han vist augmentar la superfície de la Syrah, és ara el moment de la diversificació amb la revaloració de la Counoise, la Cinsault, la Vaccarèse... varietats de raïm que havien estat descurades, per no dir oblidades, però que a principis del segle XXI recuperen el protagonisme que els correspon al costat de la garnatxa en un moment en el qual el canvi climàtic obliga a reflexionar i a mirar cap a les pròximes dècades.
Fresc i elegant al nord-oest de la denominació, on el vent del Mestral bufa amb força, més càlid al sud, on el sol naixent inunda amb la seva llum els vessants pedregosos... sedós a les sorres, tànnic als altiplans, cada microclima del vessant de Châteauneuf-du-Pape, unitat geogràfica més que geològica, confirma una de les principals qualitats de la garnatxa, la seva capacitat de revelar els terrers més que d'expressar-se de manera varietal.
Per aquesta raó, diem aquí a Châteauneuf-du-Pape que la nostra riquesa resideix a la increïble diversitat dels vins que produïm. I que no hi ha un estil sinó molts estils. Què pot ser més diferent que una cuvée elaborada amb vinyes velles de garnatxa i un "GSM típic" en el qual un 20% de Syrah i un 5% de Monastrell complementen una forta base de garnatxa procedent de diverses parcel·les?
- El concurs Grenaches du Monde va néixer en una altra gran terra de garnatxa, el Rosselló: què creu que aporta aquest esdeveniment itinerant dedicat a aquesta varietat de raïm?
En un moment en el qual la informació preval sobre la formació, en el qual el flux de dades i les anàlisis d'opinions inunden el sector, és bo, una vegada a l'any, suspendre el temps i reunir-nos, professionals, prescriptors, periodistes, consumidors... per a compartir les nostres experiències, les nostres visions i, per descomptat, les nostres emocions.
Grenaches du Monde és la materialització d'aquesta "suspensió" del temps en la qual, després del tast, arriba el moment de la reflexió. No estic convençut que això tingués el mateix efecte si es tractés d'una varietat de raïm "actora" de la globalització... Grenaches du Monde dóna sentit al moviment de "rehabilitació" de la garnatxa iniciat a principis dels anys 2000 pels comitès Slow Food al Rosselló, Tarragona i Châteauneuf-du-Pape. Dóna sentit perquè actua com a interfície entre productors i consumidors. El consumidor, que no és especialista en enologia, necessita punts de referència, i estic convençut que Grenaches du Monde té aquesta capacitat de formar i informar al consumidor que vol saber més sobre la immensa riquesa d'aquesta varietat emblemàtica de la viticultura mediterrània.
- Aquest esdeveniment es caracteritza per la col·laboració entre les regions productores: com explica aquest assoliment?
Les regions on predomina la garnatxa, amb algunes excepcions, se situen al voltant del Mediterrani. Tots tenim en comú, si no una llengua, almenys una història i una cultura que pot remuntar-se a l'arribada dels colons grecs procedents de Focea prop de la desembocadura del Roine l'any 600 a. C.
Des de llavors, els intercanvis comercials, les conquestes, la construcció de les vies romanes i el desenvolupament de l'Església catòlica han permès a la vinya a conquerir les nostres regions, després els nostres respectius països, i enmig d'aquest bombolleig vitícola, han sorgit varietats de raïm més adaptables que unes altres, com la garnatxa, que ens uneix avui, amb les nostres diferències, amb les múltiples expressions dels nostres terrers i les nostres cultures gastronòmiques Actua com un poderós vincle, sorgit de les forces de la terra i de la llum.
- Per acabar, algun “cop de cor”, vi o regió que Grenaches du Monde li hagi fet descobrir?
Gràcies a les Jornades Internacionals de la garnatxa, la primera de les quals es va celebrar fa vint anys a Perpinyà, després a Châteauneuf-du-Pape i Tarragona abans de tornar a Cotlliure, vam tenir l'oportunitat de visitar moltes regions productores de garnatxa. Per tant, els meus records són molt nombrosos.
Per descomptat, puc parlar de la grandesa de Banyuls, de la bellesa de Maury, de les anyades especulatives del Priorat i de la sinceritat de les garnatxes procedents de ceps plantats entre les oliveres del Montsant i de la Terra Alta. Però també haig d'esmentar el Minervois salvatge, el poderós Rasteau i l'incomparable color de Tavel.
Acabaré amb els grans records que tinc dels recents viatges a Sardenya, on vaig descobrir altres expressions de garnatxa, però també un territori interior no afectat pel turisme de masses, un país rural, ric en tradicions, aspre i sincer al mateix temps. He vist vinyes prefil·loxèriques.... Vaig veure la història, el món d'abans.... Que alguns perpetuen per a salvaguardar un patrimoni genètic amenaçat d'extinció... i que es troba en unes poques vinyes privilegiades d'aquest immens i llunyà país que és Austràlia. Llunyà, però lligat a la nostra història per les antigues garnatxes que han prosperat allí durant moltes dècades.
