La garnatxa és una varietat d’origen ibèric que es va implantar molt ràpidament a les vinyes del Mediterrani. Es tracta del raïm més present al món amb prop de 200.000 hectàrees plantades.
Es troba per descomptat a Espanya, el seu terrer original amb 100.000 hectàrees, al nord del país, a Aragó, Catalunya, Rioja, Navarra i Euskadi. Es troba igualment a França (90.000 hectàrees al Rosselló, al Llenguadoc, a la vall del Rhone i a la Provença), a Portugal, a Itàlia (Sardenya), a Grècia, a Mèxic, a Àfrica del Sud, a Califòrnia (regió de Chaparral), a Xile (al sud de Santiago), a Austràlia (a la zona de Perth), etc.
En un principi, només es trobava garnatxa negra, però a poc a poc les varietats roges i blanques es van desenvolupar quan es va generalitzar la producció de vins dolços naturals.
Característiques culturals
És una varietat tardana, molt vigorosa i productiva i resistent al vent. Està perfectament adaptada als terrers pobres i secs. Generalment les vinyes es condueixen en vas o cordó. La seva poda sol ser curta per poder controlar-ne el vigor. La garnatxa produeix raïms grans, de forma cònica i compacta. Els grans són de talla mitjana amb pell gruixuda i un suc abundant. És una varietat tardana que floreix primerenca. El seu fort vigor li permet resistir als vents violents i a la sequera. La garnatxa és poc sensible al oídium freqüent en el Mediterrani, però és sensible al corriment i a les agressions de bacteris. Els grans atapeïts i compactes afavoreixen el desenvolupament del míldiu i de la podridura grisa, la qual cosa explica la seva bona adaptació als climes mediterranis pocs humits. Té rendiments molt variables des de 20 hl/ha fins a 80 segons la fertilitat del sòl i la conducció de la vinya.
Terrer
La garnatxa negra està molt ben adaptada als vinyers lleugerament àcids, sorrencs, pedregosos, càlids i amb forta reverberació que li permet un període de maduració llarg. No s’adapta tan bé als sòls molt calcaris i amb pH bàsic. Dóna millor resultats amb rendiments baixos com és el cas en el Mediterrani, on la sequera i els sòls pobres limiten la seva producció. Té un potencial d’acumulació de sucres molt elevat però el seu color tendeix a afeblir-se amb rendiments alts. La seva acidesa és generalment baixa. El seu potencial alcohòlic autoritza la producció de vins dolços naturals de gran qualitat quan les vinyes creixen en sòls de qualitat i quan es controla el seu rendiment i el seu color.
Perfil aromátic
La garnatxa negra produeix vins rics en alcohols d’acidesa baixa. Són vins rodons i amables, amb gran intensitat aromàtica (fruites negres molt madures, prunes seques) i amb bona capacitat de criança. El seu color depèn del rendiment. S’associa sovint amb sirà, carinyena i monastrell. La garnatxa, vinificada com els vins dolços naturals, amb la seva oxidació aporta aromes intenses i potents d’espècies, de cacau, de cafè, de caramel i de fruita seca (nous, figues, panses).
Clons
Els 22 clons de la garnatxa negra són els números: 70, 134, 135, 136, 137,139, 224, 287, 362, 363, 432, 433, 434, 435, 513, 514, 515, 516, 517, 814, 1064 i 1065.
Implantation varietat granatxa en el món